Pom de petits hits (2020)

Un pom és un florilegi, una crestomatia, una antologia, digueu-li com més us plagui . Són floretes collides de diversos marges per mirar de fer un àlbum de cançons que sigui com un petit catàleg de feina feta durant anys fins aquell moment. Això de “petits hits” és una cinta que penja del Pom (per fer més o menys gràcia). Tot va venir de manera estocàstica. El meu vell amic Joan Sanmartí, músic, guitarrista i professor de composició, fa temps que des del JazzGranollers (Club del Ritme) lidera un projecte fantàstic. Escullen un compositor i ell fa els arranjaments d’una selecció de la seva obra, amb una formació d’Ensemble, que es presenta al Festival anual. I em va trucar per proposar-m’ho. El somni de qualsevol cantautor: veure què donen de si els seus temes en versió orquestral. Costa de fer la tria, però cal fer-ho, i, mal que bé, s’acaba fent, esclar. Ens vam posar d’acord amb quinze cançons, de les quals aquí en presentem deu. És la gravació en directe feta al Casino de Granollers el dia 20 de febrer del 2015 a la Sala Joan Bretcha (25è Jazzfestival de Granollers). Vam assajar primer a Sant Antoni de Vilamajor amb les cantants, a l’ESMUC amb la base rítmica, al Poble Nou amb cordes i pitos, i a Granollers al complet. El resultat de la feina del Mestre Sanmartí em sembla espectacular; la dimensió lírica que adquireixen alguns temes gràcies a les textures harmòniques, els motius melòdics desenvolupats a partir de l’original, o bé innovant-los amb poderosa inventiva, l’elegància de les formes d’obertura o d’algunes codes… alguna cançó em sembla que assoleix un grau màxim de realització que jo no havia ni imaginat. És el que té posar-se en bones mans. Camí Blanc, Fet un nyap, 5221 són del Bloc de lírica dura. Homenatge a Pepe Sales (Aghartamusic, 2005), o sigui, lletres de Pepe Sales musicades per mi. També vaig musicar François Villon per a un espectacle; n’hi ha dues, del disc Villon. Les Balades (Nomada 57, 2011), Balada de les llengües envejoses i Sort a qui re no li fa (traduïdes al català per mi; en el disc les cantava en francès medieval, com ho vaig fer en el directe al Teatre del Raval), i la resta són de collita pròpia: L’ésser neurodigital i Bèstia acadèmica, de Cançons de l’Akídelara (Saurí records, 2013), i Barcelonina, I brams i crits i llamps, i Filla de llop i amazona, de Fonografies (aghartamusic, 2008). Segurament podien haver estat unes altres, però…són les que són. Agraeixo de nou a Joan Sanmartí, que em brindà aquest bell projecte, i a tots els músics excel·lents de l’Ensemble, l’enginyer de so Ferran Conangla, impecable com sempre, i l’equip d’audiovisual de la URL, que van produir tres vídeoclips bellíssims de l’esdeveniment. I moltes mercès a la iniciativa de producció de JazzGranollers, institució degana d’aquest país que tant ha fet i fa per la música, i que si no existís s’hauria d’inventar.

– Víctor (Obiols Llandrich) Bocanegra